Begur - Contra-punt - Bandera espanyola

L'alcalde de Begur, Carles Arnau, al balcó de l'ajuntament amb les banderes que hi pengen. Foto: EUDALD PICAS.	Brell porta l'Ajuntament de Begur als tribunals. A proposta seva, la delegació del govern estatal a Catalunya ha posat un contenciós per les banderes del balcó. El motiu és l'adhesió a la campanya «Un país, una bandera», que promou que només hi onegi la senyera. L'alcalde, Carles Arnau, es mostra sorprès i assegura que es tracta d'un acord només per a l'11 de Setembre. VILAWEB / EL PUNT P. BOUIS/J. GAMERO. Begur 23/05/2002 La decisió de l'Ajuntament de Begur d'adherir-se a la campanya Un país, una bandera li ha portat problemes. La delegació del govern de l'Estat a Catalunya l'ha dut als tribunals perquè l'adhesió comporta que al balcó de la casa de la vila no hi onegi la bandera espanyola, ni cap altra que no sigui la senyera. L'Estat ha presentat el contenciós a proposta del subdelegat a Girona, Robert Brell, que considera que l'acord municipal és una infracció flagrant de la llei. L'alcalde, Carles Arnau, però, no ho acaba d'entendre. De fet, a hores d'ara, al balcó de l'ajuntament, hi onegen les quatre banderes políticament correctes: la senyera, l'espanyola, l'europea i la de Begur. Poc es pensava l'alcalde de Begur, Carles Arnau (CiU), que l'acord pres per la comissió de govern el 5 de març passat per adherir-se a la campanya Un país, una bandera li portaria tant d'enrenou. De fet, Arnau explica que van decidir donar suport a la campanya perquè la troben justa, però no s'han plantejat «de moment» treure la bandera espanyola del balcó. En tot cas, afegeix l'alcalde, ho haurien fet només per la Diada de l'11 de Setembre, com han fet des de fa dos anys. Aquest dia al balcó consistorial de Begur només hi oneja la senyera. L'acord concret de la comissió de govern té dos punts. El primer és l'adhesió a Un país, una bandera, «per a la defensa dels símbols de Catalunya perquè únicament es posi a l'asta del balcó dels ajuntaments la bandera catalana com a únic símbol de la nostra nació». El segon fa referència a una aportació econòmica, que en el cas de Begur serà de 43 euros anuals, per ajudar al finançament de la campanya. Certament, en el primer punt no es parla només de la Diada sinó que es dóna a entendre que l'acord es pren per tot l'any. Arnau explica que el fet de retirar la bandera espanyola definitivament del balcó és, en tot cas, un acord que haurà de prendre tot l'Ajuntament i que cal debatre. Per aquest motiu, com a resposta a la notificació judicial del recurs contenciós administratiu interposat per la delegació del govern espanyol a Catalunya, l'Ajuntament al·lega que la corporació s'ha limitat a adherir-se a la campanya i «no ha realitzat cap acte en el municipi contravenint la Llei 3/81 de 28 d'octubre, per la qual es regula l'ús de les banderes d'Espanya». No opina el mateix el subdelegat del govern espanyol a Girona, Robert Brell, que és el promotor de la denúncia contra l& amp;apos;Ajuntament de Begur. Brell s'ha sentit diu obligat a fer-ho per no prevaricar, donat que l'acord municipal és «una infracció flagrant» de la legislació vigent. Per ell, hauria estat diferent que l'acord només s'adoptés per un dia com l'11 de Setembre, aleshores insinua sense dir-ho que hauria pogut fer els ulls grossos. Però el text concret aprovat a Begur no ha pogut obviar-lo, perquè per ell es tracta d'un acord oficial i públic que contravé l'obligatorietat de respectar la llei, i pres per una institució que, a més, disposa d'un secretari que els hauria hagut d'assessorar.

El subdelegat del govern de l'Estat a Girona, Robert Brell, durant una roda de premsa, l'any 99. Foto: ANNA CARRERAS.	Prop de quaranta ajuntaments gironins adherits VILAWEB / EL PUNT P.B. . 23/05/2002 La campanya Un país, una bandera va néixer fa uns quinze anys. La promou el Col·lectiu 1714, que presideix Lluís Estrada. Segons dades de l'any passat, s'hi han adherit uns 160 municipis de tot Catalunya, dels quals prop de 40 són gironins. Precisament Lluís Estrada recordava ahir que a les comarques gironines ja s'havia produït el 1996 una denúncia similar a la de Begur. Tot i que a l'inici la reivindicació consistia a posar exclusivament la senyera als ajuntaments per la Diada, des de l'any 1997 l'entitat va començar a demanar que aquest gest es fes tot l'any. Estrada va anunciar que tots els adherits donaran suport polític i jurídic a l'Ajuntament de Begur.

	El ple de Llagostera aprova una moció de suport a Begur pel conflicte de les banderes VILAWEB / EL PUNT 31/05/2002 MONTSE BARRERA Llagostera El ple de l'Ajuntament de Llagostera de dijous va aprovar, per unanimitat, una moció de suport al municipi de Begur, arran del conflicte de les banderes. El ple va aprovar l'elaboració d'un manifest de suport a aquest municipi i als promotors de la campanya Un país, una bandera, i de rebuig a l'acció de la delegació del govern de l'Estat a Catalunya per haver portat l'Ajuntament de Begur als tribunals pel fet d'haver-se adherit a aquesta campanya. Així mateix, l'acord de l'Ajuntament llagosterenc inclou la tramesa de la moció a la delegació del govern i el compromís d'estudiar la seva possible adhesió a la campanya. El conflicte a Begur es va originar després que la comissió de govern del 5 de març passat va acordar adherir-se a la campanya, promoguda pel Col·lectiu 1714, que reivindica la col·locació exclusiva de la senyera als ajuntaments. La campanya va néixer fa 15 anys i, tot i que inicialment reivindicava que només per la Diada es col·loqués únicament la senyera, des del 1997 l'entitat demana que aquest gest es dugui a terme tot l'any.

	Brell també porta als tribunals l'Ajuntament de Ripoll perquè hi onegi la bandera espanyola. Ha impugnat l'acord de ple que en preveia la retirada, com a Begur. La Subdelegació del Govern estatal a Girona ha presentat un contenciós contra l'acord que va aprovar el ple de l'Ajuntament de Ripoll el setembre de l'any passat, segons el qual al balcó de l'ajuntament només hi onejarien de manera permanent i durant tot l'any les banderes de Ripoll i de Catalunya. L'Ajuntament de Ripoll va ser un dels que es van adherir a la campanya Un país, una bandera, que ha rebut el suport de CiU d'Olot. VILAWEB / EL PUNT 01/06/2002 J.M.SEBASTIAN / J.CASAS Ripoll / Olot La bandera espanyola haurà de continuar penjada al balcó de l'ajuntament de Ripoll, després que la Subdelegació del Govern estatal a Girona ha presentat un contenciós contra l'acord de ple del setembre del 2001, en què es demanava que de forma permanent només hi hagués la bandera de Ripoll i la catalana. L'acord de ple s'argumentava pel fet que Ripoll té una significació històrica per a Catalunya. La moció va ser presentada pel grup d'ERC i va ser aprovada unànimement per la resta de grups, CiU, al govern, el PSC i ICV. El regidor de Cultura, Jordi Munell, ha dit que no tenen res a dir a la impugnació perquè arraconar la bandera espanyola en benefici de la catalana va en contra de la Constitució. Suport de CiU d'Olot CiU d'Olot presentarà una moció en el proper ple en què dóna suport a l'Ajuntament de Begur, al de Ripoll i als ajuntaments que s'han adherit a la campanya Un sol país, una sola bandera. També rebutja l'actuació desproporcionada de la Subdelegació del Govern estatal a Girona, que abans que contra Ripoll ha iniciat un contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Begur, i reclama l'adhesió del d'Olot a la mateixa campanya. CiU volia que s'aprovés per urgència la proposta al ple anterior, però l'equip de govern del PSC-ERC va demanar-li d'ajornar-la fins al proper.

	11-S: un país, una bandera la crònica La legislació espanyola és injusta perquè impedeix que els catalans utilitzem lliurement la nostra bandera, mentre que els espanyols tenen plena llibertat per utilitzar la seva EL PUNT - 07/09/2002 CARLES BONAVENTURA i CABANES Tornem a estar a les portes de la diada de l'Onze de Setembre. Aquest any, potser més que mai, ens farà falta un esforç suplementari per fer conèixer arreu que molt abans que aquesta data fos coneguda a tot el món perque als Estats Units els van fer baixar les torres bessones de Nova York estavellant-hi avions, els catalans ja celebràvem la nostra festa nacional -quan no ens ho impedien a cops de porra- en commemoració d'una derrota a mans dels exèrcits espanyol i francès, una desfeta que va significar la pèrdua de les nostres llibertats nacionals, una pèrdua, tot s'ha de dir, per la qual avui encara no hem estat rescabalats. Per tant, que aquesta crònica serveixi per encoratjar la ciutadania d'aquest país i concretament la de les comarques gironines a prendre part en les activitats i mobilitzacions que s'organitzin a l'entorn de l'Onze de Setembre en uns moments en què, arran de l'ofensiva involucionista del PP i el PSOE en l'àmbit de les llibertats individuals i col·lectives, la nostra resposta es fa més necessària que mai. Voldria fer una menció especial a la campanya que, segons tinc entès, ja fa 15 anys que organitza el Col·lectiu 1714 sota el lema Un país, una bandera, a través de la qual es demana que durant la Diada l'únic símbol nacional que onegi a la façana dels ajuntaments sigui la senyera, una petició que des de fa uns cinc anys es vol fer extensiva a la resta de l'any, com aquell qui diu perquè una flor no fa estiu. Segons dades de l'any passat, a Catalunya els promotors d'aquesta campanya eren uns 170 municipis i pel que fa a les comarques gironines, una quarantena. Si entrem al web del col·lectiu organitzador, obtindrem les dades de seguiment corresponents a l'any 2001, segons les quals 846 poblacions de Catalunya -el 89,4%- van penjar únicament la senyera a la façana de la casa de la vila l'Onze de Setembre; 59 hi van posar la catalana i l'espanyola -el 6,2%-, entre els quals hi havia l'Ajuntament de Girona; 8 consistoris no van penjar cap bandera -un 0,9%-, i no es tenen dades dels 33 municipis restants -un 3,5%-. Per tant, és obvi afirmar que aquesta campanya té un ampli seguiment entre els nostres representants polítics locals. No obstant això, aquest suport decidit i espontani no sempre es fa a cap preu, i en aquest sentit l'administració de l'Estat ja fa uns mesos que es va començar a mobilitzar per mirar d'impedir que la senyera pugui onejar lliurement i en solitari als ajuntaments catalans i, com deveu recordar, abans de l'estiu el subdelegat del govern espanyol a Girona, Robert Brell, seguint les directrius de la delegada, Julia García Valdecasas, va decidir portar l'Ajuntament de Begur i poc després el de Ripoll als tribunals per haver-se adherit a la campanya d'Un país, una bandera. L'argumentació de l'advocat de l'Estat en aquest afer és la següent: «La obligación de que la bandera española ondee en cada edificio de la administración estatal, autonómica y local es una obligación de carácter diario, por lo que la ejecución inmediata del acto por el cual se suprime el uso de la bandera a partir de la adopción del acuerdo causa un perjuicio irreparable al interés general.» S'entén que el perjuicio el causa a l'interès general espanyol, és clar... Contra aquesta expressió de totalitarisme cal respondre, com fan els organitzadors, que les nacions han de tenir el dret a utilitzar els seus símbols lliurement; que els ajuntaments s'han de comportar de la mateixa manera que es comporta el poble, és a dir, posant solament banderes catalanes a les seves cases; que si les lleis no s'ajusten a les accions d'un poble, no és el poble el que ha de canviar, sinó que cal canviar les lleis, perquè les lleis estan fetes per servir les persones i no les persones per servir les lleis, i que, tal com va dir Martin Luter King, una llei és injusta quan és imposada sobre una minoria i no obliga la majoria. Per altra banda, cal considerar que l'article 4 de la Constitució espanyola és injust perquè impedeix que els catalans utilitzem lliurement la nostra bandera, mentre que els espanyols tenen plena llibertat per utilitzar la seva. En conseqüència, quan una llei és injusta i perjudicial per al nostre poble no cal obeir-la, ja que els drets dels pobles han d'estar per sobre de qualsevol llei imposada.

	El cas de la senyera EL PUNT - 11/10/2002 ALBERT VILAR L'Ajuntament de Begur ja té problemes judicials en haver acordat per ple hissar l'11 de Setembre al balcó de la casa de la vila només la senyera, d'acord amb la seva adhesió a la campanya Un país, una bandera. La denúncia va ser feta per la Subdelegació del Govern estatal a Girona en considerar que l'acord és una infracció flagrant de la llei. L'alcalde de Begur, Carles Arnau, però, va decidir que per la diada només onegés la catalana, com també va fer-ho el de Ripoll, també denunciat.

Podeu enviar les vostres queixes, observacions, notícies, suggeriments, etc. a contrapunt.begur@tiscali.es, us agrairem la vostra col.laboració.