Carles Arnau repetirà com a cap de llista de CiU a Begur EL PUNT - 18/07/2002 PURI ABARCA Begur Carles Arnau, actual alcalde de Begur, tornarà a repetir com a cap de llista de CiU a la població en les eleccions del 2003, després que l'assemblea local de militants el va ratificar, dilluns al vespre. Arnau, de 43 anys i militant de CDC, encapçala la candidatura de CiU a Begur des del 1995 i anteriorment, en les eleccions del 1991, ja havia format part de la llista. En les eleccions del 1999, Carles Arnau va aconseguir la majoria absoluta, amb nou regidors -tres més que al 1995- amb tan sols un del PSC i un del PP. D'altra banda, dimarts al vespre, l'assemblea de militants de CDC a Olot va ratificar Eudald Morera com a nou cap de llista de CiU. Morera, militant de CDC, empresari garrotxí, ja havia estat regidor de CiU a Olot durant la legislatura 1995-1999, de l'àrea de Comerç, Fires i Promoció Econòmica. |
|
|
|
El mestre Antoni Bonfill, alcaldable per al PSC a Begur EL PUNT - 27/07/2002 ALBERT VILAR El mestre Antoni Bonfill, delfí de l'alcalde socialista de Begur durant els anys 1987 i 1995, Carles Alsina, encapçalarà la llista del PSC en els comicis del 2003. Com a segon, Bonfill comptarà amb l'única representant socialista a l'Ajuntament, Mònica Martínez. Darrere seu hi aniran Florià Pi i Lupe Fernández. Bonfill ha decidit tornar a la política activa cridat per la primera secretària local, Armelle Jouade, que ha refet l'agrupació. Bonfill va reconèixer ahir a aquest diari que ja li van proposar encapçalar la candidatura del 1999, però no va acceptar-ho. «No era el meu moment; a més, faltava poc per als comicis», va afirmar. Amb temps i a petició de Jouade, Bonfill no ha pogut dir ara que no a ser alcaldable. Des de primers d'any ja han començat a fer trobades internes per anar analitzant els temes actuals i anar confeccionant els trets bàsics del futur programa electoral. |
|
|
|
CiU de Begur diu que l'alcaldable del PSC retornarà l'enfrontament al poble EL PUNT - 01/08/2002 A.V. Begur El grup municipal de CiU a Begur està convençut que el retorn d'Antoni Bonfill a la palestra política local, ara com a alcaldable del PSC, tornarà a encendre l'enfrontament entre els begurencs. Així ho veu el portaveu de CiU, Joan Català, després de veure l'escrit que va presentar el PSC contra la presumpte il·legalitat de l'ampliació del càmping Begur i que es va tractar en el ple municipal de dimarts a la nit. En l'escrit, s'acusa el govern begurenc de «cacic», malgrat les bones paraules prèvies de la representant del PSC, Mònica Martínez. |
|
|
|
El pressupost de Begur per al 2003 inclou poques inversions perquè vénen les eleccions municipals EL PUNT - 25/09/2002 ALBERT VILAR Begur El pressupost de l'Ajuntament de Begur per al 2003 presenta una partida d'inversions molt minsa perquè coincideix amb un any d'eleccions municipals, segons va explicar ahir l'alcalde, Carles Arnau (CiU). Així, el pressupost, com ja va passar fa quatre anys, és inferior al de l'exercici anterior. El pressupost per al 2003, aprovat anit pel ple municipal, puja a 5,9 milions d'euros, xifra que representa una baixada del 34,2% respecte al d'enguany, que puja a 9 milions. I la principal raó de la reducció del pressupost ve donada per la partida d'inversions, que serà d'1,2 milions d'euros, un 73,2% inferior a la d'aquest exercici. «El pressupost està condicionat per les eleccions municipals. No volem condicionar el futur», va explicar Arnau. L'alcalde sempre s'ha manifestat contrari a tirar grans obres endavant durant els anys de comicis. I això ja ho defensava també des de l'oposició, quan va demanar a l'exalcalde socialista, Carles Alsina, que no comencés el geriàtric i centre de dia l'any 1995. Les inversions no presenten cap gran obra, i es concreten només en obres d'acabament i algunes urbanitzacions. Això sí, el mes de febrer hi ha previst tenir enllestida la plaça Forgas i es deixa per al futur nou equip de govern el projecte de rehabilitació de l'Arbreda, que ha saltat enguany del pressupost. Arnau, a més, va recalcar que en el pressupost del 2003 no es demana cap crèdit i a més hi ha una partida de 216.600 euros per mantenir el crèdit a retornar igual que fa 4 anys. I, d'altra banda, l'alcalde va qualificar el pressupost d'equilibrat, amb unes partides equilibrades. |
|
|
|
ERC té confirmats una trentena de caps de llista i es proposa arribar al centenar La recuperació de les alcaldies de Cassà i Gualta, i l'augment del nombre de regidors, entre els objectius electorals ERC té confirmats, set mesos abans de les eleccions municipals, una trentena de l'aproximadament un centenar de caps de llista que preveu presentar el 2003 a les comarques gironines. El 1999, els republicans van presentar 73 llistes a la demarcació i van aconseguir 151 regidors i alcaldes. Van obtenir 12 alcaldies, dues de les quals -Cassà de la Selva i Gualta- les han perdut al llarg d'aquest mandat. La direcció de la federació regional d'ERC a Girona veu possible incrementar notablement el nombre de regidors respecte del 1999 i doblar el d'alcaldies, amb la recuperació de les de Cassà i Gualta. EL PUNT - 08/10/2002 PURI ABARCA Girona Dels caps de llista que ERC té confirmats, la majoria repeteixen en el lloc. Ho han confirmat gairebé tots els ara alcaldes, com Pere Bosch (Banyoles) o Joan Carretero (Puigcerdà). ERC tornarà a presentar candidatures en els 73 pobles on ho va fer el 1999 i una trentena més. Entre les noves candidatures, n'hi haurà a Cadaqués, Navata, Vilafant, Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l'Heura, Begur, Beuda, Sant Joan les Fonts, Fornells de la Selva, Sant Gregori, Arbúcies, Anglès, Riudarenes i Camprodon. Encara no hi ha decidits, però, els alcaldables. D'altra banda, ERC prepara canvis d'alcaldables a Castell-Platja d'Aro, Torroella de Montgrí, Caldes de Malavella, Amer, Santa Coloma de Farners, Sils, Tossa de Mar, Camós, Cornellà del Terri, Porqueres i Campdevànol. El creixement més important dels últims vint anys en nombre de vots -41,7 per cent més- i regidors -51,6 per cent-, ERC el va fer el 1995, any en què va doblar el nombre de llistes respecte del 1999. El 1999, el partit va augmentar un 20 per cent en nombre de regidors i un 10 per cent, en vots. |
|
|
|
Artur Mas, en la presentació dels candidats de CiU al Baix Empordà 08/11/2002 EL PUNT - Begur El candidat de CiU a la presidència de la Generalitat, Artur Mas, presidirà avui l'acte de presentació de candidats d'aquesta formació a la comarca del Baix Empordà. L'acte es farà a dos quarts de deu del vespre al pavelló municipal de Begur. |
|
|
|
Mas no pot «beneir» els alcaldables de CiU de Calonge i Palafrugell Ahir es va fer a Begur la presentació dels 24 alcaldables del Baix Empordà La proclamació dels 24 caps de llista de la federació de CiU al Baix Empordà per a les properes eleccions municipals es va fer ahir a Begur en un acte multitudinari. Més de 800 militants es van aplegar al voltant del conseller en cap, Artur Mas, però hi va haver les absències dels alcaldables de Calonge i Palafrugell. CiU es presenta en 24 dels 36 pobles del Baix Empordà. Durant la nit, també es va fer un sentit homenatge als exalcaldes de CiU. EL PUNT - 09/11/2002 JOAN TRILLAS Begur Artur Mas va destacar, durant la seva intervenció al pavelló d'esports de Begur, que CiU és un clar exemple de mobilització pel que fa a la capacitat d'aglutinar simpatitzants i militants i per la capacitat de disposar d'un projecte polític necessari per a Catalunya. Segons Mas, la capacitat de treball des dels mateixos municipis i des dels regidors de cada ajuntament ha demostrat, demostra i demostrarà que CiU és la principal força municipalista de Catalunya. Abans de començar l'acte, Pere Macias, secretari adjunt de la federació de CiU, va reiterar el poder de mobilització i el gran projecte polític que enforteix el partit. Durant la nit es va fer un homenatge als exalcaldes que, segons Macias, amb sacrifici i voluntat de servir el país, han demostrat la feina que es fa des de CiU.Palafrugell, la polèmica L'alcaldable de CiU a Palafrugell, una de les principals poblacions del Baix Empordà, no se sabrà fins al proper dimarts, moment en el qual se celebrarà l'assemblea de militants convocada per president local, Antoni Lladó, amb l'objectiu de ratificar-se com a alcaldable, després de la polèmica encetada per l'actual alcalde, Frederic Suñer, que va qüestionar la legitimitat de l'elecció d'Antoni Lladó. En aquesta assemblea, però, tampoc es descarta que Frederic Suñer es converteixi, novament, en un escull per a Lladó, després de deixar clar que tot i no tenir intenció de presentar-se està «obert al que digui la militància». Queda pendent la proclamació del candidat de Calonge, segons va confirmar el president comarcal de CDC, Josep Sala. |
|
|
|
El PSC presenta a Begur el seu candidat amb la voluntat de superar mals temps passats Bonfill arrenca la precampanya amb un to molt personal Antoni Bonfill és, des d'ahir, el candidat del PSC a l'alcaldia de Begur. A l'acte de presentació van assistir Joaquim Nadal, portaveu de PSC-CpC, i Marina Geli, primera secretària del PSC, que va parlar de la voluntat de superar mals temps passats pel partit al poble. Bonfill va admetre que encara no té fets ni la llista ni el programa. L'alcaldable va instar als veïns que s'impliquin amb l'agrupació socialista per confeccionar-lo. EL PUNT - 10/11/2002 PATRÍCIA PLAJA Begur Antoni Bonfill, el nou candidat del PSC a l'alcaldia de Begur, va llegir ahir una carta en la qual exposava de manera clara quins són els motius que l'han impulsat a presentar-se com a alcaldable en les properes municipals, després del fracàs del PSC en les últimes. En l'acte de presentació, Marina Geli, diputada al Parlament i primera secretària del PSC, va reconèixer que després de les últimes eleccions a Begur, el partit havia tingut una crisi i s'havia afeblit «notòriament», tot i que va assegurar que «els mals temps ja estan superats». Geli va qualificar Bonfill de «candidat guanyador». El nou cap de llista, mestre de professió, ja havia format part de l'equip de govern municipal i va ser primer tinent d'alcalde de Begur durant els mandats de Carles Alsina. Tot i que la llista completa encara no està acabada, Bonfill va avançar, ahir, que Mònica Rodríguez, actual regidora del PSC, i Florian Pi, que també havia estat regidor amb Alsina, formaran part del seu equip. Bonfill no va poder avançar res del programa que presentarà el PSC, però va insistir que aquest s'ha de redactar amb l'ajut de tots els veïns. Amb aquesta finalitat, durant el primer quadrimestre del 2003, el partit organitzarà diferents taules de debat, obertes a tothom que hi estigui interessat. En aquestes xerrades es parlarà sobre política urbanística; gestió i conservació dels boscos i el mar; adolescència i joventut, i necessitats i aspiracions de la gent gran. Tot i no concretar cap objectiu a assolir, Bonfill va fer mostra, diverses vegades, del seu interès per la conservació del paisatge de Begur. El candidat del PSC va anunciar que vol fer una política territorial amb un desenvolupament sostenible que tingui en compte la preservació ambiental del municipi. Va parlar també de limitar les construccions del poble o adequar-les a l'entorn, al mateix temps que feia referència a la necessitat de restringir les llicències que es donen per construir en determinats terrenys. A partir del mes de desembre, els socialistes faran arribar als begurencs una revista en la qual es podrà seguir l'evolució del partit, de la campanya electoral i del programa. Bonfill va recordar als assistents que tots els dilluns de 2/4 de 9 a 10 podien acostar-se a l'agrupació local del partit. Així va deixar les portes obertes perquè tots els que ho vulguin col·laborin en l'elaboració del programa. |
|
|
|
Geli (PSC) reclama a Begur més recursos per a la gent gran i que es millori la mobilitat EL PUNT 09/03/2003 PATRÍCIA PLAJA Begur La primera secretària del PSC a les comarques gironines, Marina Geli, va reclamar ahir a Begur més atenció i recursos per a la gent gran. Geli remarca que la política municipal dirigida a la gent gran no s'acaba amb la construcció d'un casal per a ells, sinó que cal oferir-los un ventall de recursos molt més ampli. Segons Geli, cal intentar millorar al màxim possible el nivell de vida de la gent de la tercera edat i per aconseguir-ho s'ha de començar per les coses bàsiques com és facilitar-los la mobilitat. Geli creu, per exemple, que «el paviment dels carrers de Begur, deixant de banda el punt de vista estètic, potser no és el més adequat per a la gent gran». Geli va participar ahir en la darrera jornada del cicle de taules rodones organitzades per l'agrupació socialista de Begur, amb la conferència Necessitats i aspiracions de la gent gran. Begur en el marc de la seva comarca. A més de la gent gran, a les taules rodones, que van començar el primer dissabte de febrer, també es va parlar sobre política urbanística, adolescència i joventut i la gestió, protecció i conservació dels boscos i el mar. Toni Bonfill, cap de llista del partit, va fer un balanç positiu de les sessions. Bonfill va explicar que l'objectiu principal d'aquests debats ha estat el de recollir idees i propostes dels veïns per tal de poder construir un programa electoral millor i adequat a les necessitats del poble. |
|
|
|
ICV-EUiA presenta 45 candidatures gironines, la meitat amb llistes associades Els dirigents de la coalició van «beneir» ahir la majoria d'alcaldables, a Girona ICV, en coalició amb EUiA i amb llistes associades, preveu tancar entre 40 i 45 llistes a les comarques gironines, gairebé el doble que el 1999, segons van confirmar els seus dirigents, durant la presentació dels alcaldables, ahir, a Girona. EL PUNT - 12/04/2003 PURI ABARCA Girona El president d'ICV a la regió de Girona, Joan Boada, va explicar que la formació, amb EUiA i les llistes independents a les quals dóna suport, preveu arribar a uns 80 regidors en les pròximes eleccions -28, el 1999-. Boada, que va fer la presentació amb el president d'ICV a Catalunya, Joan Saura, i el coordinador general d'EUiA, Jordi Miralles, entre altres dirigents, es va mostrar convençut que la formació serà clau per governar en alguns llocs. Boada va retreure a ERC que en les eleccions de 1999 «preferís pactar amb la dreta de sempre i no amb les esquerres», en relació amb els acords amb CiU en ciutats com Salt, Blanes o Banyoles. Els alcaldables que ICV, EUiA i les llistes associades -Entesa pel Progrés Municipal, Candidatura d'Unitat Popular i Alternativa per la Garrotxa- ja ha presentat són: Àngel Rodríguez (l'Escala); Dolors Olivet (Figueres); Joan Esteve (Roses); Francesc Ventalló (Saus-Camallera); Eduard Cebrià (Terrades); Jordi Duran (Viladamat); Pere Teixidor (Begur); Pedro Torres (Castell-Platja d'Aro); Josep M. López (Colomers); Josep Borrell (Fontanilles); Imma Font (Mont-ras); Lluís Medir (Palafrugell); Josep Espadalé (Palamós); Jesús Fernández (Sant Feliu de Guíxols); Joan Surroca (Vall-llobrega); Isabel Morejón (Cruïlles-Monells-Sant Sadurní de l'Heura); Anna M. Bagudà (Ullà); Marco Sbizzera (Fontanals); Anna Pallé (Puigcerdà); Miquel Macias (Olot); Josep Clapera (la Vall de Bianya); Rafael Núñez (la Vall d'en Bas); Ignasi Grau (Beuda); Jaume Badia (Sant Ferriol); Joan Olóriz (Girona); Ramon Muñoz (Salt); Ramon Boschdemont (Fornells de la Selva); Ferran Martínez (Campdevànol); Josep Rossell (Ribes de Freser); Carme Brugarola (Ripoll); Argemir González (Blanes); Maria Zanon (Hostalric); Rosa M. Santamaría (Lloret); Santi Ramos (Santa Coloma de Farners); Josep Romeguera (Maçanet de la Selva), i Francesc Albiol (Vilobí d'Onyar). |
|
|
|
Palafrugell i Calonge, excepcions en un Baix Empordà electoralment tranquil Pau als pobles petits, tret de Cruïlles, on l'abocador fa que es presentin cinc llistes Palafrugell i Calonge, poblacions on governa CiU, són pràcticament els dos punts calents a la comarca del Baix Empordà, especialment perquè la formació nacionalista veu perillar l'alcaldia i, en el cas de Calonge, pel convuls escenari social que ha fet que es presentin nou candidatures. La resta de pobles no presenten sorpreses, tret de Cruïlles, on l'efecte de la polèmica de l'abocador ha estat un catalitzador que, en part, ha provocat que es presentin cinc llistes. EL PUNT - 23/04/2003 JOAN TRILLAS Palafrugell Poques sorpreses al Baix Empordà, tot i que hi ha excepcions remarcables, especialment la de Palafrugell. Aquesta vegada la polèmica, però amb més força, és manté a Calonge, on Josep Roselló, arraconat finalment per CiU, presenta llista d'independents, juntament amb vuit candidatures més. Aquest escenari demostra, en part, la crispació o insatisfacció social i, també, les ganes de canvi. La successió de Frederic Suñer, alcaldable altre cop de la federació de CiU a Palafrugell, no ha estat possible i, finalment, tot i la voluntat a bastament explicitada de renovar l'alcaldable, el veterà polític ha tornat a erigir-se com a pal de paller, després de desfer-se dels possibles candidats. Suñer haurà de fer front al desgast, les picabaralles internes i dos efectes importants, i tots dos d'esquerres: el retorn a la política de Lluís Medir, que lidera l'Entesa per Palafrugell, i Juli Fernández, al capdavant del PSC, aquest darrer a l'oposició. Un escenari, el del Baix Empordà, on ara per ara CiU no veu perillar la presidència del Consell Comarcal. Pocs canvis en els municipis més petits de la comarca, tret del de Cruïlles, amb cinc llistes i la polèmica que envolta el reobert abocador de Vacamorta. Pel que fa a municipis més grans o de pes, hi ha incògnites dels resultats a Palamós, amb l'efecte Antoni Bachiller (CpP), i pocs canvis a Begur (CiU), la Bisbal (PSC), Platja d'Aro (CiU) i Sant Feliu, on CiU pot fins i tot remuntar. A Pals, després de la jubilació del veterà Pere Servià (CiU), la UPM pot fer ombra a CiU, després de l'ajustat resultat electoral del 1999. |
|
|
|
El PP fa llistes gairebé senceres amb candidats que ni viuen al poble ni hi tenen relació Begur, Sils, Banyoles, Puigcerdà, Cabanelles, Tordera i Llagostera en són alguns exemples La presentació de candidats que no tenen cap vinculació amb el municipi és una pràctica estesa però que aquesta vegada s'ha vist accentuada, sobretot en el cas del Partit Popular. Són persones que no viuen al poble, parents d'alts dirigents del partit, en alguns casos, que formen les conegudes col·loquialment com a llistes fantasma . Alguns reconeixen que la seva candidatura és «per fer número» o que ho fan com un favor al partit. Segons alguns polítics, la finalitat és guanyar vots per als consells comarcals i la Diputació. Tot i que la majoria de casos s'han detectat al PP, també n'hi ha, com a mínim un, al PSC. EL PUNT - 26/04/2003 ANNA PUIG Girona A Sils, l'alcaldable del PP es diu Sergio Sánchez-Camacho i és nebot de la presidenta del PP a les comarques gironines, Alícia Sánchez-Camacho. No viu a Sils, està empadronat a Blanes i és el primer cop que es presenta a unes eleccions. Tal com ell diu, fa un favor al partit, al qual milita des del 2000. La seva tia, a més, tanca la llista a Blanes. Són les que es coneixen com a llistes fantasma i, segons alguns polítics, la prioritat no és el municipi en qüestió sinó arribar a la quota mínima de representació en un partit judicial i guanyar vots i escons en els ens supramunicipals com els consells comarcals i la Diputació. Així, a Begur la llista està formada per gent que no està empadronada a la vila i un dels integrants és cunyat del president del PP de Catalunya, Alberto Fernández-Díaz. A Banyoles, tots els membres de la candidatura, a excepció de quatre, no hi viuen. A Puigcerdà només n'hi resideix un, el darrer de la llista, i a l'alcaldable de Cabanelles no el coneix ningú al poble. El regidor popular de Palamós, Manel Fontanet, ha col·locat la seva germana i la seva dona a diferents llistes del Baix Empordà. A Tordera s'hi presenta David Tordera Sánchez-Camacho, nebot de la dirigent popular i que viu a Blanes. I els integrants de la llista de Llagostera també són de fora. Aquests són alguns exemples i no es descarta que n'hi hagi més. Però no només passa al PP. El PSC, a Vilaür, té d'alcaldable Quim Curbet, militant històric del partit que no s'amaga de dir que no té cap relació amb el poble. La secretària general del PSC a Girona, Marina Geli, nega que sigui una pràctica habitual dels socialistes. Ahir va ser impossible localitzar Alícia Sánchez-Camacho. |
|
|
|
Una llista popular a Begur sense cap empadronat EL PUNT - 26/04/2003 ALBERT VILAR El PP finalment presentarà altra vegada una candidatura a Begur. Ja ho va aconseguir, per primer cop, ara fa quatre anys, encapçalada pel conegut empresari local Maurici Abad. Però aquesta vegada, segons ha detectat CiU, cap dels onze integrants de la llista està empadronat al municipi. «Això és una burla a la política municipal», va afirmar ahir l'alcalde i candidat de CiU, Carles Arnau. Una «vergonya», va afegir l'alcalde. Per la seva banda, el candidat del PSC, Antoni Bonfill, va manifestar la seva sorpresa en saber que el PP es tornava a presentar en aquests comicis. |
|
|
|
La família Fontanet, repartida en tres llistes EL PUNT - 26/04/2003 ALBERT VILAR Joan Fontanet i Mateu torna a encapçalar la candidatura del PP a Palamós. És la cinquena vegada que ho fa. I sempre ha sortit elegit, alternant tasques de govern amb les d'oposició. Aquesta vegada, alguns membres de la seva família han decidit donar suport al partit, que tantes dificultats té per fer candidatures, però formant part de llistes d'altres pobles del Baix Empordà. Així trobem la seva germana Maria del Carme Fontanet en el lloc número vuit de la llista de Begur. I també trobem la seva dona, Caridad Angosto Muñoz, al darrer lloc de la llista a Palafrugell. |
|
|
|
Candidatures fantasmes la crònica El cronista afirma que el PP català ha aconseguit incrementar el nombre de candidatures gràcies a llistes integrades per gent que no té cap relació amb el municipi EL PUNT - 29/04/2003 ENRIC RAMIONET El president del Partit Popular de Catalunya, Josep Piqué, amb aquella suavitat pastosa del discurs que l'ha acompanyat en el seu trànsit per tots els colors de moda del món de la política, havia sol·licitat insistentment als militants populars, un esforç i una dedicació suplementaris per incrementar el nombre de candidatures a les eleccions municipals. Cal dir que ho han aconseguit. El PPC ha confeccionat llistes a 525 localitats del Principat, una xifra que representa un creixement del 7% en relació a les eleccions de 1999. Certament lluny de les 905 del primer partit català, però en fi, això no és la Meseta i aquí l'espai de la dreta sociològica, de la gent de bé com hi ha qui ho defineix maliciosament, està perfectament ocupat per Convergència i Unió. En aquests territoris tribals, el partit que tan brillantment lidera José María Aznar a l'Estat espanyol, s'ha de nodrir, fonamentalment, de nostàlgics, funcionaris de Valladolid i anticatalanistes furibunds, que són espècimens fàcilment perceptibles però, potser, tampoc tant abundants. Malgrat tot, malgrat les adversitats de sempre i l'aportació addicional de les successives onades d'antipatia general que ha comportat el seu extraordinari paperàs en els afers del Prestige i la invasió d'Iraq, no es pot negar que ho han aconseguit, que han incrementat notablement el nombre de candidatures. Però caram quines candidatures! A Llagostera, ni els membres de la llista que el mateix Partit Popular va presentar a les municipals de 1999 saben respondre qui són, on viuen i a què dediquen el temps lliure els candidats actuals. No són coneguts i no hi ha ni un sol empadronat a la població. És una de les nombroses llistes fantasma que el PP català ha presentat per poder assolir els objectius que s'havien proposat, per poder recuperar encara que sigui virtualment, il·lusòriament, la cobejada pàtina daurada de l'èxit, d'organització a l'alça, de partit modern i triomfador. Al capdavall tothom sap que la gent estima i segueix els triomfadors. Candidatures artificials, d'individus que no tenen cap relació amb el municipi en el qual es presenten, o que hi tenen una relació molt laxa; formades per militants abnegats, disposats a tot per la causa, fins i tot a degradar la democràcia i a fer solemnement el ridícul. Candidatures que més enllà de la utilització que es pugui fer del maquillatge estadístic, no són una prova de fortalesa, sinó tot el contrari: d'extrema debilitat. És legal, i potser fins i tot legítim, recórrer a aquesta pràctica que els pot subministrar un grapat de vots miserable, pensant probablement en la Diputació i els consells comarcals, però no sé si s'adonen que aquestes estratagemes, aquesta explotació interessada dels racons del sistema que ordena la nostra quotidianitat, contribueixen inevitablement al seu desprestigi. El Partit Popular no és l'única organització que ha emprat aquestes argúcies, però, entre nosaltres, sí és la que ho ha fet més copiosament i amb més barra. Begur, Sils, Banyoles, Puigcerdà, Cabanelles, Tordera i Llagostera en són exemples clamorosos. I si els ciutadans perplexos d'aquestes poblacions decideixen telefonar a la seu del Partit Popular gironí, és probable que repeteixin l'experiència d'aquest cronista, i que els menteixin amb admirable aplom i els comentin que no són llistes fantasmes, que els candidats existeixen, que majoritàriament resideixen a la població i en tot cas a la comarca, que assistiran als debats, faran campanya electoral i presentaran el programa de govern. I si els ciutadans s'hi resisteixen i repliquen que no és gent coneguda, els respondran que no es pot conèixer a tothom. I si encara addueixen que no han localitzat cap nom a la guia de telèfons, els replicaran que no tothom té telèfon. Són, doncs, candidatures de gent discreta i fidel a la seva causa, gent que no disposa ni de telèfon ni de temps per empadronar-se a la població que ambicionen governar, però això, naturalment, no significa que no tinguin capacitat per representar-nos i per guiar la nostra vida municipal. Aquestes són aquelles petites coses que converteixen la política en un món paral·lel, lleig, fatigant i pervertit. |
|
|
|
Eleccions. Arnau (CiU) es mostra convençut d'obtenir un altre «gran triomf electoral» a Begur Els nacionalistes van presentar ahir la llista al Casino Amb el seu tarannà habitual, directe i planer, l'alcalde de Begur i candidat a la reelecció per CiU, Carles Arnau, va mostrar-se ahir convençut d'obtenir un altre gran triomf electoral el 25 de maig, en l'acte de presentació de la candidatura, al Casino Cultural. El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, va ser el convidat d'excepció. EL PUNT - 02/05/2003 PEPA BOUIS Begur La diputada al Parlament Trinitat Neras va ser l'encarregada de presentar els catorze integrants de la candidatura que encapçala Carles Arnau. El va descriure com una «persona propera, d'aquelles que la gent atura pel carrer, que transmet confiança», i va declarar que la llista significa continuisme i, alhora, renovació. Carles Arnau va iniciar la seva intervenció criticant el fet que en la llista que presenta el PP a Begur no hi hagi cap candidat empadronat al municipi. Un cop fet aquest comentari, Arnau es va centrar ja a parlar de la seva candidatura. Especialment va agrair als integrants de la comissió de festes, del patronat i d'altres entitats cíviques l'ajut i la col·laboració que han prestat a l'Ajuntament, sense els quals, segons Arnau, no s'hauria pogut fer la feina que s'ha fet. De la mateixa manera, va tenir paraules d'agraïment per a Neras, d'una banda per haver-lo convençut, segons va dir, de tornar a la política local l'any 91, i de l'altra per haver fet de pont entre l'Ajuntament i la Generalitat. Amb el mateix to d'optimisme que va marcar tot el seu discurs, Arnau, després d'assegurar que el programa presentat fa quatre anys s'ha complert gairebé al cent per cent, va enumerar alguns dels projectes que considera més emblemàtics, com el de l'entrada a Begur, o el de la plaça Forgas que, tot i que s'ha complicat -tal com va explicar-, s'inaugurarà el 21 de juny. Després d'això, va fer diverses consideracions sobre la gestió del seu equip de govern durant l'últim mandat. Va parlar d'un equip de govern dialogant i va posar com a exemple les aprovacions del pla general i de la mateixa plaça Forgas; de la sensibilitat demostrada segons ell envers la realitat de la característica de segona residència del municipi; va anunciar un programa electoral «realista i ambiciós», que es presentarà properament; i va definir la candidatura com un equip de gent capaç de portar-lo a terme. |
|
|
|
Eleccions. Mas i Puig lamenten el «petit desastre» de Banyoles però li resten importància El titular de Política Territorial i Obres Públiques anuncia que errors com el de Banyoles es corregiran en el futur El conseller en cap qualifica de «miserable» que ERC hagi votat amb el PSC i el PP la reforma dels consells comarcals Tant el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, com el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, van intentar ahir treure importància al «petit desastre» -com va definir-ho Puig- de CiU a Banyoles, que per un conflicte intern no ha aconseguit presentar llista. Per Artur Mas, els errors són inevitables en una formació que presenta 905 llistes a les eleccions municipals. Mas va ser ahir a Lloret de Mar amb el candidat de CiU, Xavier Crespo, en una visita a l'aplec d'homenatge que la població ret cada any el primer de maig a Mossèn Cinto Verdaguer. A Begur, Puig va donar suport a la presentació de la llista nacionalista. EL PUNT - 02/05/2003 S. BARROSO / P. BOUIS Lloret de Mar / Begur «El cas de Banyoles és molt lamentable, perquè teníem moltes possibilitats de guanyar l'alcaldia i tot se n'ha anat en orris per una picabaralla entre gent de la llista», va admetre Artur Mas. Però després de reconèixer el cas com un «error» que donarà «molt mala imatge a CiU», va advertir que les complicacions són inevitables en una formació que presenta tantes llistes electorals: 905, sobre el total de 946 municipis de Catalunya. «Som la força amb més implantació al territori i sempre pot sorgir algun conflicte local», va sentenciar. En un to semblant, el conseller Felip Puig reconeixia, en acabar l'acte de presentació de la candidatura de CiU al casino cultural de Begur, que «algunes coses no s'han fet prou bé». També es referia a la desfeta de la federació a Banyoles, on no ha aconseguit presentar candidatura. El ministre d'Obres Públiques, com va autoproclamar-se, va responsabilitzar-ne bàsicament la militància local, tot i que va transigir que «potser» també s'ha actuat malament des de la direcció del partit. Malgrat aquestes concessions, Puig va insistir que CiU presenta moltes llistes i que és normal que «de tant en tant» les ambicions personals produeixin algun problema. Aquesta vegada li ha tocat a Banyoles. «Som humans i ens equivoquem, però hem superat molts problemes en altres eleccions i el petit desastre de Banyoles es rectificarà en els propers anys.» Com en els darrers dies, els consellers continuaven parlant ahir de la votació parlamentària sobre la reforma dels consells comarcals, que CiU va perdre dimarts. Per Mas, ERC ha demostrat, amb el seu vot coincident amb el PSC i el PP -«partits que passen del territori»-, que té «la cara amable dels discursos i la cara miserable de decisions com aquesta, que es carrega una part de l'equilibri territorial de Catalunya». |
|
|
|
Eleccions. El PSC confia recuperar l'espai perdut a Begur davant CiU El PP presenta una candidatura sense cap persona empadronada al municipi l'anàlisi El PSC confia recuperar l'espai polític que tenia a Begur -l'objectiu és passar d'un a quatre regidors- i convertir-se en els comicis del 2007 en l'alternativa de CiU. Enmig hi apareix el PP, amb una llista sense cap persona empadronada al poble. EL PUNT - 03/05/2003 ALBERT VILAR Begur El PSC ha recuperar el mestre Antoni Bonfill, que va ser la mà dreta de Carles Alsina durant els dos mandats que el partit va governar el municipi (1987-1995), per mirar de reconduir la situació desastrosa de fa quatre anys, en què els socialistes només es van quedar amb un únic representant. Bonfill creu possible incrementar la representació del PSC al consistori, ja que no hi havia lluites internes i oferir una candidatura representativa. «És lògic que creixem i millorem», defensa Bonfill, que s'ha marcat com a objectiu aconseguir quatre regidors. I així tenir una base forta per ser una alternativa a l'aclaparadora majoria de CiU -són actualment nou d'onze- per als propers comicis. CiU, encapçalada novament -tercer cop- per Carles Arnau, confia mantenir l'actual situació, ja que el municipi electoralment està tranquil, encara que també és conscient que pot perdre pel desgast de govern. La sorpresa és la presència del PP. Una candidatura encapçalada per Àlvaro Miralles, cunyat del mateix Alberto Fernández Díaz, candidat a l'alcaldia de Barcelona. També apareix una germana del candidat del PP a Palamós. En resum, una llista sense cap persona empadronada a Begur, és a dir, que no es podran votar. |
|
|
|
El retorn de la veu del socialisme begurenc ON EREN I ON SÓN? EL PUNT - 11/05/2003 ALBERT VILAR Begur Antoni Bonfill, natural d'Olot, ha estat la veu del PSC durant els dos mandats en què aquesta formació política ha governat Begur. Entre els anys 1987 i 1995, Bonfill era el màxim exponent de l'ideari socialista i el retractor més mordaç de tot el passat i present del concepte convergent. Després de dos mandats, com ja ho tenia previst, va decidir reposar i dedicar-se a la família i també a la seva professió, l'ensenyament. Ara, amb 48 anys i piles noves, intenta recuperar l'ideari, però, sobretot, la participació ciutadana per al futur del municipi que va adoptar-lo ara fa 22 anys. |
|
|
|
El PSC de Begur pensa recuperar el geriàtric que CiU va aturar fa 8 anys EL PUNT - 11/05/2003 ALBERT VILAR Begur La construcció d'una residència geriàtrica i centre de dia és una de les prioritats del programa del PSC a Begur, que encapçala Antoni Bonfill. El geriàtric ja el va tirar endavant el PSC a principi del 1995, però en arribar al govern CiU va aturar-lo perquè va considerar que no era una prioritat per al municipi i va decidir fer-hi pisos de protecció. «Arribarem, tard, però hi arribarem», va dir ahir Bonfill en presentar la seva llista i els eixos del programa, en un acte al qual va assistir Marina Geli, primera secretària del PSC gironí. I el preveu fer al costat d'on s'havia iniciat fa 8 anys, encara que una mica més a prop del vial de circumval·lació. En aquest punt, el PSC també projecta fer-hi dos nivells d'aparcament subterrani, un local per al jovent i traslladar-hi el centre mèdic. |
|
|
|
El cunyat de Fernández Díaz vol usar la seva influència a Begur DIARI DE GIRONA 17/05/2003 MARINA CERDÀ.Girona Els vincles familiars del Partit Popular afloren a Madrid, València, Catalunya i arreu de tot l´Estat espanyol. Diu el refrany que Déu els cria i ells s´ajunten i no és novetat que dins la cúpula popular diguin que són, literalment, una «gran família». Va venir fa uns mesos a Girona Carlos Iturgaiz per donar suport a Concepció Veray i va subratllar que el PP és com una pinya i que obraven amb una gran cohesió, la família dels populars actua, segons Iturgaiz, de la mateixa manera a qualsevol capital d´Espanya. Mai millor dit i com que d´eleccions es tracta, el cap de llista del PP de Begur, Álvaro Miralles Miravent, cunyat de l´alcaldable barceloní, Alberto Fernández Díaz, va admetre que la seva intenció no era arribar a l´alcaldia de Begur, però sí actuar d´oposició.«Estic molt vinculat a la política de Barcelona i Madrid, i com sabreu, sóc cunyat d´Alberto Fernández Díaz, i puc aconseguir coses per al municipi», va comentar.Miralles és natural de Barcelona, però se sent molt vinculat al municipi de Begur, «aquí vaig conèixer la meva dona, que encara que és de Navarra, estiuejava a Begur i des d´aleshores que hi vaig cada cap de setmana», va comentar. Afirma, en aquest sentit, que «la riquesa del poble només pot venir dels no votants, és a dir, dels que estiuejen al municipi i fa falta una representació per a aquesta gent», va dir convençut.Té assumit que no pot arribar a ser alcalde, tenint en compte la trajectòria política del municipi, però vol potenciar el turisme i que es cuidin les formes respecte al tracte dels clients potencials.La seva intenció és fer de control i actuar com a oposició i per suposat «aconsseguir tot el que pugui, a nivell de Generalitat», atesa la seva vinculació parentesca amb el cap de llista del PP de Barcelona. La família és el tot. |
|
|
|
Alsina ha deixat la política per la cuina ON EREN I ON SÓN? EL PUNT - 18/05/2003 ALBERT VILAR Begur Carles Alsina (PSC-CUBE) ha estat, dins de l'actual període democràtic, l'únic alcalde no convergent que ha governat Begur. Ho va fer durant el mandat del 1987, després d'imposar-se per només 7 vots a CiU. I ho va repetir el mandat següent, ja amb un marge més considerable, de 166 vots. Però l'any 1995 va acabar, com ja li va passar el 1983, a l'oposició. Abans de deixar l'alcaldia, però, va crear amb la família un restaurant, el Rostei. Hi porta la cuina, i hi fa, sobretot, peix i marisc, sempre regats amb vins i caves del seu germà. Alsina, que és enginyer agrícola, està tranquil fora del xivarri polític i no preveu tornar-hi a entrar. |
|
|
|
Candidatures fantasmes EL PUNT - 20/05/2003 P.L. / C.V. Un dels temes més comentats d'aquestes eleccions ha estat la quantitat de candidatures fantasmes que han aparegut als pobles. Els del PP n'han presentat a Sils, Banyoles, Puigcerdà, Cabanelles, Tordera i també a Begur. Allà s'ha presentat Álvaro Miravent, que és cunyat d'Alberto Fernández Díaz, que no tan sols ha presentat una llista sense cap persona empadronada al municipi, sinó que un lamentable accident de bicicleta el va privar d'accedir a la glòria que representen dues hores de contrastar opinions amb els rivals polítics amb els quals lluites per controlar un poble i donar més rellevància a l'home que diu que està a favor de la democràcia, però alerta de la coalició socialcomunista com si Europa hagués tornat als anys trenta del segle XX. |
|
|
|
Els dos candidats converteixen el programa en llei a Begur, en un debat de baixa intensitat L'arbreda i el creixement urbanístic, els temes principals L'antic coordinador d'Izquierda Unida Julio Anguita hauria dit que el de Begur era el seu debat, no perquè els candidats s'haguessin fet comunistes, sinó perquè es van dedicar a explicar el programa i en cap moment van caure en la confrontació. Tant Carles Arnau com Antoni Bonfill van intentar convèncer una sala de plens on no hi va haver ni un mal gest, tot i que entre els oients hi havia molts noms de les llistes. EL PUNT - 20/05/2003 PAU LANAO / CARME VINYOLES Begur La magnífica taula de la casa indiana on està situada la sala de plens de l'ajuntament de Begur es va fer un fart de badallar. Aquesta va ser la intensitat del debat que van protagonitzar ahir els dos candidats presents, ja que el del Partit Popular, Alfonso Miravent, va donar una excusa personal per no assistir a l'acte. Els candidats havien analitzat el poble, i encara que Bonfill es remetia al pla general del 1989 «com la constitució del poble, ja que és l'únic que preveu com ha de ser el desenvolupament turístic i social de Begur», Arnau es remetia a la feina feta, i entre lloes a l'obra de govern caracteritzada per la forta inversió destinada a millorar els espais públics del territori, va remarcar: «Estic molt satisfet del funcionament dels serveis municipals, que en certa manera han donat la resposta a les necessitats dels vilatans.» Unes paraules que no van caure gens bé a Bonfill, que li va recordar el que, segons ell, és el principal problema del govern actual: «No tan sols és l'especulació urbanística, sinó que volem dotar Begur de polítiques d'habitatge necessàries per aconseguir que a l'hivern no sigui un desert, ja que tan sols s'omple els caps de setmana i a l'estiu.» Com és lògic, Arnau no es va arronsar, i va deixar clar que «s'ha complert quasi en la seva totalitat l'ambiciós programa que es va presentar l'any 1999». D'altra banda, també va reconèixer problemes en l'execució de la plaça Forgas i que havia quedat pendent la remodelació de sa Tuna, de la qual es va mostrar confiat que, tot i el límit pressupostari, «les bones relacions amb les institucions superiors -va dir- ens permetin tirar aquest projecte endavant». El candidat Bonfill va contraatacar, marcant la cadència d'una batalla incruenta en què ni l'un ni l'altre es van masegar. |
|
|
|
Un candidat «fantasma» EL PUNT - 20/05/2003 M.À.M. / X.M. A Llagostera es presenten tres llistes a l'alcaldia, però en el debat d'ahir només hi havia dos candidats. El tercer, el del Partit Popular, no s'hi va presentar, perquè l'organització ni tan sols el va poder localitzar. Jordi Ayala, cap de llista del PP, és de Santa Cristina d'Aro, es dedica al transport internacional -viatja arreu d'Europa- i de manera esporàdica resideix a Llagostera. El consistori va convocar fa unes setmanes tots els grups a una reunió per tal de repartir els espais de propaganda electoral a Ràdio Llagostera, i el Partit Popular -es va contactar fins i tot amb la representació del partit a les comarques gironines- ja no hi va assistir. També es va intentar localitzar Jordi Ayala per citar-lo per al debat, coorganitzat per aquest diari i Ràdio Llagostera amb la col·laboració de Televisió de Girona, però tampoc hi va haver èxit. De fet, el de Llagostera és un dels diversos casos de llistes fantasmes que el Partit Popular ha confeccionat en diversos municipis -Begur, Sils, Banyoles, Puigcerdà i Tordera en són alguns exemples-, que ha omplert de representants que són desconeguts pels veïns. El Partit Popular no ha organitzat fins ara cap acte electoral a Llagostera. |
|
|
|
Ni la Taylor ni en Bosch El comentari. EL PUNT - 20/05/2003 CARME VINYOLES / PAU LANAO No van parlar ni de l'Elisabeth Taylor, ni del Llarg i càlid estiu, ni tan sols de Besos de gato, la darrera pel·lícula protagonitzada per Jorge Bosch, que és una comèdia ambientada a Begur, però sí que van parlar de turisme i de la seva influència sobre l'economia d'un poble entès com l'agrupació de l'interior i les platges, una simbiosi entre el castell i el mar. Com va dir Bonfill: «Un tresor que no es pot deixar perdre i per això és el moment de pensar en el conjunt del municipi.» Així, substantiu singular, un municipi anomenat Begur, on Sa Tuna espera reformes i Arnau diu que la propera legislatura, si tot rutlla com ha de rutllar, es buscarà finançament per: «Complir un programa que ens ha de portar a consolidar-nos en el primer lloc on hem arribat.» |
|
|
|
El fantasma de la Costa Brava EL PUNT - 20/05/2003 P.L./C.V. Begur El fantasma de l'especulació urbanística que als anys seixanta va convertir la Costa Brava en el que és ara va ser ben present en el debat; un fantasma que va invocar el candidat socialista, que es va mostrar inflexible en la «defensa escrupolosa» del territori, per tal de no malmenar el patrimoni natural d'aquesta vila costanera. En concret va acusar l'equip de govern de practicar polítiques urbanístiques del tot insostenibles pel fet de permetre que es construeixi en zones protegides, havent-n'hi d'altres de disponibles. Per tal que «no sigui possible cap altre atemptat al medi», Antoni Bonfill va proposar la delimitació i concreció jurídica del pla d'espais d'interès natural (PEIN), així com la defensa de les zones agrícoles del municipi i, sobretot, la protecció de l'arbrat. Per la seva banda, l'alcaldable convergent va rebatre les acusacions tot argumentant que el pla d'ordenació urbanístic, acabat d'aprovar, és «del tot respectuós amb el medi ambient i l'entorn natural de Begur». I es va treure, molt hàbilment, un as de la màniga, quan va utilitzar el certificat de garantia d'Iniciativa-Els Verds -i si hi havia algun membre d'aquest grup a la sala, no el va pas contradir- en relació amb el nou pla general: «Els ecologistes m'han dit que no és pas exactament el pla que ells haurien aprovat, però que suposa un gran pas endavant per a l'urbanisme ecològic.» Bonfill es va mostrar també crític amb la «manera de fer política» d'Arnau, a qui va reconèixer el mèrit de ser una persona molt assequible, però, a la vegada -i ara com a demèrit- el va acusar de personalista i de no fomentar la participació ciutadana. |
|
|
|
|
|
|
|
MINISTERIO DEL INTERIOR ELECCIONES LOCALES 2003 RESULTADOS http://www.elecciones2003.mir.es/municipales Girona Datos de las 3:24 Begur 26 de Mayo de 2003 100% Escrutado Total Votantes 1.989 72,59% Abstención 751 27,41% Votos en Blanco 28 1,41% Votos Nulos 16 0,80% Concejales a elegir 11 Siglas Votos %Vs. Conc. CIU 1.392 70,55 8 PSC-PM 515 26,10 3 PP 38 1,93 0 |
|
|
|
Arnau (CiU) demana tranquil·litat en ser reelegit alcalde de Begur EL PUNT - 15/06/2003 ALBERT VILAR Begur El convergent Carles Arnau, que ha estat reelegit per tercera vegada consecutiva alcalde de Begur, va demanar a l'oposició municipal, el PSC, «tranquil·litat» política i que aquesta es traslladi al carrer. Arnau confia que en el nou mandat que s'obre es mantindrà la mateixa tendència del darrer mandat, tot i que el PSC hagi canviat el seu candidat. El PSC, després d'un mandat de tràmit, torna a ser present al consistori amb tres representants, amb el mestre Antoni Bonfill com a portaveu. Bonfill ja va ser portaveu del PSC entre els anys 1987 i 1995, en què el PSC va governar el municipi. Per a aquest nou mandat, Bonfill va anunciar que pensa fer una oposició «crítica i transparent» i ja va demanar al nou govern convergent un despatx per a l'oposició i un calendari pel Consell Municipal d'Esclanyà. Tot i això, el candidat del PSC va felicitar Arnau per haver tornat a guanyar de manera «tan brillant i democràtica». Arnau és alcalde de Begur des del 1995, després de passar quatre anys a l'oposició. |
|
|
|
|
Podeu enviar les vostres queixes, observacions, notícies, suggeriments, etc. a contrapunt.begur@tiscali.es, us agrairem la vostra col.laboració. |
|