En la mort de Josep Carreras i Riera

Historiador, arxiver de Begur opinió 23/12/2002
LLUÍS COSTA.

Diumenge, vigília de les festes de Nadal. De bon matí ens arriba la fatal notícia: aquesta proppassada matinada ha mort Josep Carreras i Riera, el cronista gràfic del boom turístic de la Costa Brava, col·laborador insubstituïble de l'Arxiu Municipal de Begur i redactor de la revista municipal Es Pedrís Llarg. La història fotogràfica de Josep Carreras s'inicià fa més de mig segle. El context històric va determinar poderosament la seva evolució professional, ja que va iniciar i desenvolupar, en gran mesura, la seva tasca fotogràfica en una època dominada per les restriccions econòmiques i polítiques.
Josep Carreras va néixer a Begur l'any 1920, en el si d'una família obrera, dedicada a la indústria surera dels taps. De molt jove, l'any 1935, començà a treballar en una pastisseria de la ciutat de Girona. Les penúries provocades per la Guerra Civil van obligar-lo a tornar a Girona. Fou mobilitzat, i entrà a treballar a La Económica Bagurense, però la seva inquietud li potenciava un inconformisme laboral que el portà a cercar noves experiències.
En Josep ha explicat, sovint, la seva admiració per Valentí Fargnoli, admiració despertada per la permanent exposició de postals de Fargnoli, que el seu representant a Begur, Francesc Deulofeu, tenia a la seva sastreria, al carrer Pi i Ralló. Eren els primers anys 40. A més de les de Fargnoli, predominaven les imatges de Begur d'altres fotògrafs, com Puignau i Granés, de Palafrugell, per bé que aquests tenien la clientela en exclusiva. És per aquesta causa que l'estanquera de Begur -la Ramona, tia de Josep Carreras- tenia moltes dificultats per poder vendre postals de Begur, fins al punt que va proposar al seu nebot que fes fotografies de diferents paratges del poble, amb l'ànim de comercialitzar-les. El mateix fotògraf Puignau va proporcionar a Carreras una màquina de fotografiar i li va oferir un assessorament bàsic. Es tractava de la primera incursió de Carreras en el món de la fotografia i s'encetava una història que havia de durar mig segle.
La gran voluntat que tenia Carreras per aprendre féu que constantment adoptés una actitud oberta i autodidacte: llegia revistes especialitzades, observava, experimentava... Però els resultats eren molt discrets, de manera que, com ell mateix afirma: «Quan veia coses tan ben fetes d'altres, i que a mi no em sortien com jo volia, m'empipava amb mi mateix i arribava a plorar.» L'arribada del turisme a finals dels anys 50 i a començaments dels 60 dilatà enormement el camp professional de Josep Carreras; la feina fotogràfica s'incrementava incessantment, sobretot a l'estiu. Carreras abandonà la cooperativa i, amb uns horaris més favorables, començà a treballar en una farmàcia.
Amb tot, el context polític i econòmic de l'Estat era poc propici per al desenvolupament professional d'un fotògraf: les restriccions imposades per la política autàrquica del franquisme constrenyien la llibertat de compra de material fotogràfic a l'estranger i obligava a consumir productes estatals. L'any 1959 es produí un esdeveniment de gran transcendència per al futur de Carreras: fou contractat per la companyia Columbia Films com a segon responsable de la foto fixa per a la pel·lícula De sobte, l'últim estiu, dirigida per Joseph L. Mankiewicz i rodada, en part a Begur, per Liz Taylor. La certa normalització del país, assolida als anys 50 amb la progressiva superació de l'aïllament internacional que patia l'Estat espanyol va afavorir el progrés econòmic del país, a redós de l'activitat comercial. La construcció de l'Hotel Cap Sa Sal representa una mostra clara del nou context. El mes de febrer de 1964, i com a conseqüència de l'embranzida turística, arriba a l'Ajuntament de Begur la proposta del Ministerio de crear un parador nacional de turisme a Aiguablava. Dos anys més tard s'inaugurava el parador. A partir dels anys 60 s'enceta una frenètica desfilada per Begur de personatges del món polític i artístic, atrets per la popularitat de l'indret. L'atracció que suscitava Begur en el món artístic es féu palesa, tanmateix, quan s'hi instal·là la bailaora Carmen Amaya, les imatges recollides per Carreras donaren la volta a mig món.
En sessió de ple, celebrada el 18 d'abril de 1995, l'Ajuntament de Begur nomenà a Josep Carreras fill predilecte de Begur. Una gran part del fons fotogràfic de Josep Carreras -aproximadament un miler de fotografies- ha estat reproduïda i dipositada a l'Arxiu d'Imatges de l'Ajuntament de Begur, esperant un proper procés de digitalització, però, en tot cas, ja a partir d'aquest moment, es troba a disposició de les persones que hi estiguin interessades. L'esplèndida obra de Josep Carreras ha tingut, sortosament continuïtat. Els seus fills, Dito, Ramon i Elena i el seu nét -la tercera generació de fotògrafs- Matías, projecten amb brillantor l'herència i la professionalitat d'un fotògraf exepcional i d'una persona d'una dimensió humana il·limitada. Enguany una exposició a Begur i una altra al pati de la Diputació de Girona, sota el títol La nissaga dels Carreras, ha permès constatar la qualitat de l'obra gràfica d'aquesta família de fotògrafs.
Senyor Carreras, el trobarem a faltar.
 
Begur ret homenatge al fotògraf Josep Carreras editant un àlbum amb una selecció de la seva obra

L'autor, que va morir al desembre, va deixar un important llegat a la vila

Una mostra de vint-i-cinc fotografies en blanc i negre de personatges i paisatges de Begur que Josep Carreras va fer entre el 1955 i el 1989 s'acaba de publicar en un petit àlbum que serveix d'homenatge a l'autor del treball. Amb la seva càmera, Carreras va deixar constància de l'evolució de Begur en la segona meitat del segle XX. Des de fa uns anys, l'Arxiu Municipal disposa d'una còpia del seu llegat, consistent en un miler d'imatges.

EL PUNT - 25/04/2003
RAMON ESTÉBAN Begur

La presentació del llibret es farà demà a les dotze del migdia al Casino Cultural, en un acte en què intervindrà l'escriptor Josep Miquel Servià.
Les fotografies reproduïdes descriuen un Begur amb vehicles tirats per mules i patrullat per la Guàrdia Civil, de carrers sense asfaltar, gent saludant a la manera franquista o anant a una processó; gent famosa, començant per Liz Taylor durant el rodatge de De repente, el último verano, l'arqueòleg Lluís Pericot inaugurant el carrer que porta el seu nom, l'esposa de Franco a l'hotel Cap sa Sal o Xavier Cugat prenent el sol a la platja; i grans esdeveniments, com ara l'enterrament de Carmen Amaya.
Editat per l'Ajuntament i la Diputació, l'àlbum, titulat Josep Carreras i Riera (1920-2002). Memòria gràfica de Begur, té un article introductori de l'historiador Lluís Costa, arxiver municipal. Hi explica que els inicis de Carreras en el camp de la fotografia tenen l'origen en l'encàrrec de la seva tieta, que era estanquera, de realitzar postals. Un fotògraf veterà, Pigrau, li va cedir la primera càmera. L'any 1995 l'Ajuntament el va nomenar Fill Predilecte de Begur.
   

Podeu enviar les vostres queixes, observacions, notícies, suggeriments, etc. a contrapunt.begur@tiscali.es, us agrairem la vostra col.laboració.